Tendències alimentàries.

person Posted By: Naturalis list In: Noticies El: comment Comentari: 0 favorite Hit: 638

On anem? D'on venim?

Les 10 tendències top cap a on anem.-

Primera.-

No llençar menjar.

Tots sabem que les societats desenvolupades llencen tones de menjar, en el cas de l'estat espanyol són unes 7000 en concret.

Tenint en compte que hi ha una quantitat molt gran de persones que viuen en situació de pobresa, que és un 30% del total de la població, la societat i les empreses s'han sensibilitzat i tenen en compte que el fet de llençar tant de menjar té unes connotacions morals i ètiques molt importants.

També existeix el component ecològic. S'ha de gastar un munt de recursos naturals perquè el menjar arribi a les botigues.

Per això s'està optant per fer envasos més petits, fins i tot unidosi, per així no haver de llençar res o el mínim possible.

Segon.-

La confiança en la botiga o empresa productora.

Hi ha hagut alguns casos d'abusos en la distribució i venda de productes en mal estat, o plens de productes nocius per a la salut, com el cas d'aquella empresa de farina, on s'hi barrejava calç de l'obra del costat..en fi, en trobem vàries, cosa que ha fet que es generés molta desconfiança en segons quines empreses i productes.

El consum d'aquests productes, sempre que surten noticies dolentes, baixa en picat.

Perquè el consumidor perd la confiança. I el producte deixa de vendre's.

S'ha de reforçar la confiança per poder mantenir la demanda dels productes. S'ha de millorar la traçabilitat i la transparència en els missatges comercials per ajudar a incrementar la confiança dels consumidors.

Tercer.-

Plaers simples.

Com ha dit fa poc el famós i gran xef Ferran Adrià, l'alimentació és una font de plaer. En una entrevista va dir que el luxe culinari és poder menjar el que et ve de gust en un moment concret. Les empreses o botigues que aconsegueixin donar plaer al consumidor tenen garantit l'èxit.

Quart.-

Les empreses petites.-

Cada vegada hi ha més empreses i botigues petites que apareixen amb èxit, que no tenen els complexos de les grans multinacionals. El màrqueting i la petita producció, mès personalitzada i de més qualitat, fan que siguin capaces de ser competitives respecte a les altres. Solen oferir productes diferents, personals i de vegades trencadors. Un bon exemple d'aquest fet és la quantitat de petites cerveseres artesanes locals que han sortit en els últims anys i que triomfen. Les grans cerveseres han d'estar atentes amb aquests mini negocis, ja que ofereixen als consumidors productes més personalitzats i més originals.

Cinquè.-

La salut global.-

Cada vegada més els consumidors busquen en el que compren, a part de satisfacció, com ja hem dit abans, que sigui sa i saludable. Que els aliments siguin el mes naturals possible i que els doni seguretat que el que mengen no afectarà en negatiu la seva salud, al contrari, busquen que amb l'alimentació es pugui cada vegada més evitar al màxim les malalties. Cada vegada més també les persones s'interessen pels valors nutricionals i les composicions dels aliments o “ active health claims”, és a dir, en llenguatge planer, quan menys E seguit d'un nº portin els aliments, més tranquils els comprem.

Sisè.-

Els superaliments?.

De tant en tant surten productes que acumulen gran quantitat de beneficis. Un exemple serien les baies de goji. Aquest superaliments acaparen molta atenció mediàtica en un temps breu i s'ha d'aprofitar i incorporar l'ingredient en el major número de productes per aprofitar la popularitat.

Actualment són tendència les carxofes, la xirivia, els maquis i el cacau sense sucre.

Setè.-

Els hibrids.

És una tendència actual combinar dos aliments ben diferents i fer-ne un de nou. Per exemple els cronuts, barreja de croissant i donut. Aquesta pràctica té com a objectiu sorprendre als consumidors i oferir sensacions noves.

Vuité.-

Millor amb proteïnes.

Hi ha països on són molt importants els aliments proteics, ja que hi ha molts consumidors que ho relacionen directament en propietats sanes. S'associen, malgrat no està demostrat, en un efecte saciant i nutritiu, pel que estan adreçats majoritàriament als nens o a les persones adultes que fan dietes, o volen augmentar la seva musculatura, gent gran, vegetarians...aquest efecte es busca més en els productes làctics, font de proteïna habitual.

Novè.-

Estratègies discretes.

Els consumidors que cada vegada saben més d'alimentació, demanden més aliments sense tant de sodi (sal) o sucres així com greixos saturats, que s'ha demostrat són dolents per a la salut a la llarga, i no aporten cap component saludable a l'organisme. Per tant, es tendència comprar aliments baixos en aquests ingredients.

Desè.-

Alternatives per a tots.

El perfil com hem anat dient fins ara, del consumidor cada vegada més informat, fa que de manera activa, seleccionin productes naturals, sense gluten, sense lactosa, sense edulcorants ni colorants, en fi, en definitiva, productes el més naturals possible.

Comentaris

Cap comentari en aquest moment!

Deixa el teu comentari

Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Nou registre de comptes